Un tomb per la Cerdanya...

17 d’octubre de 2009

Una escapada al Pirineu sempre és reconfortant, i poder anar-hi uns dies entre setmana al setembre fa que el relaxament sigui complet, perquè és quan millor s'està, en minoria absoluta.

Vam coincidir amb uns bons amics de Cadis enamorats de les nostres muntanyes que, cansats de la sequera d'estiu del sud i amb síndrome d'abstinència pirinenca, van compartir amb nosaltres una setmana excel·lent a la Cerdanya. Tot i que havíem planificat tot l'itinerari, el guió real ens va capgirar els propòsits i ens vam deixar endur per la improvisació. Així doncs, el resultat final va ser, al meu parer, brillant.

La nostra ruta va començar al refugi de Malniu, al que s'hi arriba des d'una pista que surt de Meranges, i on ens vam estar un parell de nits. Des d'allà vam fer dues rutes senzilles però no per això mancades d'encant. La primera va ser als Estanys de Malniu i Mal (o de Guils), que vam fer des de migdia i fins l'hora de sopar. No és que la ruta sigui llarga ni complicada, ja que són uns 4 quilòmetres i un desnivell d'uns 160 m, però fotogràficament dóna molt de joc, així que les hores passen curtes....



De bon matí a Malniu, Cerdanya
Canon EOS 50D; 24-105 mm; f/16



Estany de Mal (o de Guils), Cerdanya
Canon EOS 50D; 12-24 mm; f/16



Textures, Cerdanya
Canon EOS 50D; 24-105 mm; f/5



Estany de Malniu, Cerdanya
Canon EOS 50D; 24-105 mm; f/8



La segona ruta ens va portar tot el dia, tornant a Malniu, a gaudir del camí fins als Estanys dels Minyons, al circ dels Engorgs. Una zona d'alta muntanya on el verd es torna pedra i tartera, i la única ombra que es pot trobar és la del barret que duus. És en paisatges com aquests on hom pot adonar-se de lo minsos que som. No m'imagino el que es deu sentir davant els majestuosos vuit mils!



Estanys dels Minyons, Cerdanya
Canon EOS 50D; 12-24 mm; f/18



Estanys dels Minyons, Cerdanya
Canon EOS 50D; 12-24 mm; f/18



Cavalls, Cerdanya
Canon EOS 50D; 24-105 mm; f/9


Tram del GR 11, Cerdanya
Canon EOS 50D; 12-24 mm, f/16



La nostra següent aturada prevista era al refugi dels Estanys de la Pera. El camí fins allà des del refugi de les Pollineres és una delícia. Salts d'aigua, petites cascades, rierols que s'han de creuar constantment amb petits saltirons en un camí envoltat de bosc i frescor i amb una esponjosa catifa verda de cap a cap. La música ambiental la posen el murmuri de l'aigua i els sons dels ocells. La intenció era quedar-nos a dormir al refugi dels Estanys de la Pera però, havent parlat amb el guarda aquell mateix matí avisant-lo que hi aniríem, qui ens va dir que no hi hauria problema, vam arribar i ens el vam trobar tancat i barrat. Finalment, cansats d'esperar, vam haver de marxar cap al refugi de Cap del Rec, abans de que es fes fosc. Una llàstima perquè ens hauria agradat poder gaudir un dia més d'aquell paisatge.



Camí als Estanys de la Pera, Cerdanya
Canon EOS 50D; 12-24 mm; f/8



Refugi dels Estanys de la Pera, Cerdanya
Canon EOS 50D; 12-24 mm; f/16


Àster alpí (Aster alpinus), Cerdanya
Canon EOS 50D; 60 mm macro; f/8



Marmota alpina (Marmota marmota), Cerdanya
Canon EOS 50D; 100-400 mm; f/5,6



Marmota alpina (Marmota marmota), Cerdanya
Canon EOS 50D; 100-400 mm; f/5,6


Marmota alpina (Marmota marmota), Cerdanya
Canon EOS 50D; 100-400 mm; f/5,6



Melena al vent, Cerdanya
Canon EOS 50D; 100-400 mm; f/5,6


Així que vam deixar enrere els paisatges d'alta muntanya i la companyia de cavalls i marmotes per endinsar-nos en la mitja muntanya, amb boscos de pi negre, avet i bedoll.

Des del refugi de Cap del Rec vam fer un camí circular que ens va portar cap a la vall de la Llosa. El camí anava planer fins que va començar a baixar amb un important desnivell, i tot i que no podíem distreu-re'ns i havíem de vigilar on posàvem el peu, vam gaudir d'unes extraordinàries vistes. Una vegada vam arribar al fons de la vall, vam deixar-nos portar pel camí fins el poble de Viliella, on vam dinar. De tornada, vam enfilar cap el collet de Salamí i ens vam endinsar en un mosaic de prats alpins i espessos boscos de pi negre fins arribar altre cop al refugi. En aquests boscos de pi negre, on la poca llum i la pinassa fan molt difícil la supervivència de moltes plantes, és on les carlines s'han fet un lloc esquitxant amb el seu color daurat aquest paisatge tan ombrívol. De les carlines n'he escoltat diverses històries que s'expliquen per les valls pirinenques on era considerada una planta màgica: una deia que les collien els homes la nit de Sant Joan i la penjaven a la porta de casa per protegir-la dels mals esperits, bruixes i llamps. Útil a més per trobar promès o promesa. I també m'havien dit que les penjaven a la porta i la feien servir de baròmetre per predir el temps: si estava oberta volia dir bon temps i si estava tancada es que havia de ploure.... Rondalles i llegendes de muntanya que m'agrada tant escoltar....



Carlina (Carlina acanthifolia), Cerdanya
Canon EOS 50D; 24-105 mm; f/9



Aquella mateixa tarda vam marxar cap al petit poble de Talltendre, prop de Bellver de Cerdanya, on teníem previst passar la nit al refugi de Cal Pere Sidro. Allà la Mar i en Manel van fer tot el possible perquè estiguéssim, com diuen ells, molt a gust i ben alimentats. I de ben cert que ho van aconseguir!. Asseguts a la terrasseta a la fresca i gaudint de les fantàstiques vistes al Cadí-Moixeró, va ser una molt bona forma d'acabar el nostre recorregut per la Cerdanya.

Però aquí no va acabar la cosa... vam seguir cap als Llacs de les Bulloses, a la Catalunya Nord, i tot seguit ho explico...


De llac en llac per Les Bulloses...

Bé, després d'uns dies per la nostra estimada Cerdanya, vam traspassar fronteres i ens vam endinsar als Pirineus de la Catalunya Nord, als Llacs de les Bulloses, a prop de Llívia.

Amb 27 llacs i estanys, aquesta zona de fàcil accés i molt freqüentada per famílies, sobte quan arribes d'una tranquil·litat absoluta. Al principi penses que t'has equivocat de lloc, i que tot i que has vingut entre setmana hi ha tanta gent que estàs convençuda que no podràs gaudir plenament d'aquests paisatges extraordinaris. Però a mesura que vas enfilant camí amunt el nombre de gent sembla haver minvat tant que ja ni te'n adones que hi són. És llavors quan pots escoltar i sentir la natura.

Vam poder fer dues rutes: la volta dels estanys del Carlit i la dels estanys dels "Esquits" en els dos dies que hi vam estar. Tant una com l'altra tenen poc desnivell, això les fa molt agradables de caminar. A més, tenen l'al·licient que constantment et vas trobant estanys, on la pesca sense mort te molts seguidors, i les tranquil·les ribes conviden a fer una pausa per gaudir-ne plenament.


Tot vigilant, Llacs de Les Bulloses
Canon EOS 50D; 24-105 mm; f/8


Estany del Viver, Llacs de Les Bulloses
Canon EOS 50D; 12-24 mm; f/13



Estany de la Vallell, Llacs de Les Bulloses
Canon EOS 50D; 12-24 mm; f/18



Estany de la Vallell, Llacs de Les Bulloses
Canon EOS 50D; 12-24 mm; f/20



Pinzellada roent d'una moixera de guilla (Sorbus aucuparia)
Llacs de Les Bulloses
Canon EOS 50D; 12-24 mm; f/16



Estany Llarg, Llacs de Les Bulloses
Canon EOS 50D; 12-24 mm; f/18




Vam passar la nit al Xalet-Refugi del Club Alpí Francès, en una habitació per nosaltres quatre sols. Tot i tenir capacitat per 42 persones i estar ple, la nit va ser molt tranquil·la i vam poder descansar, això sí, als refugis (sigui quin sigui) els taps per les orelles són un complement indispensable!

L'endemà, després de fer la segona de les rutes, vam acomiadar-nos de tan fantàstica zona i vam tornar cap a casa amb la targeta de memòria carregada d'imatges i un grapat d'històries per recordar.

Gràcies als nostres companys de travessa, Mari Santos i Pepe, perquè sense ells no hagués estat el mateix!



Riu La Tet, Llacs de Les Bulloses
Canon EOS 50D; 12-24 mm; f/18



Tot passejant per la Vall de Cardós...

31 de juliol de 2009

Fa uns dies vam fer una sortida de cap de setmana a la Vall de Cardós amb uns bons amics. Feia molt de temps que no anàvem per allà i recórrer aquells camins de nou va ser genial.

La sortida va ser orientada principalment en trobar algun exemplar de Graellsia isabellae, una de les papallones nocturnes més grans que tenim, a part de ser una de les més boniques de tota Europa. Actualment és una espècie protegida, i tot i que es troba repartida a diferents sistemes muntanyosos, el Pirineu oriental és l’àrea de distribució més gran.
Tot i que la vam buscar no vam trobar cap exemplar. És molt difícil de veure.
M’hagués agradat pujar una foto al bloc……. potser l’any que ve hi haurà més sort…

De totes maneres passejant per aquells boscos i camins vam gaudir d’altres papallones i flors que ens van fer passar hores fotografiant.

El Pla de Boavi va ser un dels llocs al que vam anar...

Pla de Boavi, Vall de Cardós
Canon EOS 50D; 17-40mm; f/20
©Sònia Domínguez


Caminant per la "vall de les papallones" d'entre les que vam veure hi havia alguns exemplars de papallona apol·lo (Parnassius apollo). Aquí teniu unes fotografies…..

Papallona apol·lo (Parnassius apollo), Vall de Cardós
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/7,1
©Sònia Domínguez


Papallona apol·lo (Parnassius apollo), Vall de Cardós
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/7,1
©Sònia Domínguez

A la península Ibèrica queda confinada únicament als Pirineus, des d’Osca fins a Girona. És una espècie escassa i localitzada que a Catalunya manté nuclis de població en diferents indrets de la serralada pirinenca.
Sens dubte, pot ser considerada com una de les espècies més característiques de la fauna lepidopterològica pirinenca.
La "Parnassius apollo" és una papallona que gaudeix del màxim grau de protecció a tota la seva àrea de distribució, on cada vegada és més escassa a causa de la destrucció d'hàbitats i l'augment de temperatures.


Altres papallones que vam trobar…

Papallona (Lycaena virgaureae), Vall de Cardós
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/9
©Sònia Domínguez


Papallona (familia Nymphalidae), Vall de Cardós
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/5,6
©Sònia Domínguez


I aquest espiadimonis o cavallet del diable…

Espiadimonis (Calopteryx virgo), Val de Cardós
Canon EOS 50D; 70-200mm + 2x; f/10
©Sònia Domínguez


Vam trobar moltes orquídies dels gèneres Dactylorhiza i Plathantera.

Orquídia (Dactylorhiza fuchsii), Vall de Cardós
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/11
©Sònia Domínguez

Les Dactylorhiza tenen l’aparença de ser nectaríferes, però no ho son mai. Per tal d’atreure els pol·linitzadors tenen un label amb colors vius i amb taques que ressalten. A més els insectes hi poden aterrar amb facilitat perquè hi tenen prou espai.


Orquídia (Platanthera chlorantha), Vall de Cardós
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/7,1

©Sònia Domínguez

Les Platanthera s’han especialitzat en els pol·linitzadors nocturns, per això són blanques, per ser més visibles a la nit. Les Platanthera chlorantha tenen els pol·linis en forma de “v” invertida, a diferencia de les Platanthera bifòlia que els tenen paralels, tal com es veu a la fotografia del post “en un racó del Berguedà”

D'aquesta flor em va agradar la forma de cap de cavall que te....

Xuclador (Melampyrum pratense), Vall de Cardós
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/11

©Sònia Domínguez


Vam trobar-nos aquest liquen amb forma de trompeta.....

Liquen (Cladonia pyxidata), Vall de Cardós
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/11
©Sònia Domínguez

Un liquen és una simbiosi entre un fong i una alga. L'alga és l'encarregada de fabricar l'aliment per a ella i per al fong i, el fong és l'encarregat de donar protecció a l'alga en un medi humit i protegit. Els dos éssers creixen alhora i poden viure tant en medis més càl·lids com més freds.
Pot créixer al terra, a les pedres, a les parets o a l'escorça dels arbres.
És un bon indicador de la contaminació atmosfèrica.


D'entre altres insectes que vam trobar hi ha aquests.....

Insecte sobre una Astrància major (Astrantia major), Vall de Cardós
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/11
©Sònia Domínguez


Insecte sobre flor, Vall de Cardós
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/6,3
©Sònia Domínguez



I aquest ha estat un resum del que vam veure i gaudir a la Vall de Cardós. És una zona que ofereix un ampli ventall de possibilitats per gaudir de la natura.
A en Pep i a mi ens hagués agradat estar-nos-hi uns dies més, s'està tan bé allà.....
Gràcies a la colla (en Pau, la Judith, en Francesc, l'Esther i la Núria) per un cap de setmana tan intens i divertit.

En un racó del Berguedà...

24 de juny de 2009

El mes de juny és una època molt dolça per veure orquídies i papallones. Vam ser convidats per uns amics a apropar-nos a un raconet del Berguedà per gaudir-ne’n. Un dia esplèndid i una fantàstica companyia, que més es pot demanar?...
Després d’estar tot el dia amunt i avall per aquells prats i camins vaig poder fer algunes fotografies. Aquesta és una mostra del que vam veure:


Orquídia (Platanthera bifolia), Berguedà
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/11
©Sònia Domínguez


El nèctar d'aquesta Platanthera és agradablement perfumat tot i que a ple dia és molt subtil. Al capvespre, la seva olor s’intensifica per atraure els insectes nocturns.
Les orquídies que atrauen insectes nocturns solen ser blanques per ser més visibles de nit.


____________________________

Orquídia niu d'ocell (Neottia nidus-avis), Berguedà
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/11
©Sònia Domínguez


Detall orquídia niu d'ocell, Berguedà
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/10
©Sònia Domínguez

Les Neottia son sapròfites, vol dir que s'alimenten de matèria en descomposició.
No tenen clorofil·la, per això son de color marró.
S'anomenen popularment "niu d'ocell" per la forma nidular de les seves arrels.

____________________________

Orquídia (Gymnadenia conopsea), Berguedà
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/11
©Sònia Domínguez

Detall orquídia (Gymnadenia conopsea), Berguedà
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/11
©Sònia Domínguez

Aquestes Gymnadenia tenen un esperó llarg i prim semblant a una espina. És fragant i atractiva a papallones i arnes amb les espiritrompes suficientment llargues per aconseguir el nèctar dels llargs esperons.

_________________________________________


Sabatetes de la Mare de Déu (Cypripedium calceolus), Berguedà
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/11
©Sònia Domínguez


Aquesta espectacular orquídia, és la que te les flors més grans a Europa, i actualment es troba protegida ja que està en perill d’extinció. Es pot trobar únicament a Aragó i Catalunya, en punts molt concrets. De fet a Aragó, prop de Sallent de Gállego, durant les dues setmanes que estan florides són vigilades per tres guardes durant dia i nit per evitar que ningú les malmeti o se les emporti.

Podem considerar les sabatetes un petit tresor del nostre patrimoni natural.

____________________________

Orquídia (Listera ovata), Berguedà
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/8
©Sònia Domínguez


Detall orquídia (Listera ovata), Berguedà
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/8
©Sònia Domínguez

Les Listera, al ser verdes, passen desapercebudes entre la vegetació del seu voltant.


____________________________

Orquídia (Dactylorhiza fuchsii) mutada, Berguedà
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/11
©Sònia Domínguez

La pol·linització d'aquesta Dactylorhiza és a través d’insectes, però al estar desprovistes de nèctar han de recòrrer al mateix mecanisme d’atracció que presenten altres orquídies, com les del gènere Orchis, que per atraure els pol·linitzadors les flors adquireixen l’aparença de flors nectaríferes.

_________________________________________

Zygaena, Berguedà
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/5,6
©Sònia Domínguez


Papallona, Berguedà
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/5,6
©Sònia Domínguez



Aranya cranc fent un àpat, Berguedà
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/11
©Sònia Domínguez


Papallona mascle (Plebejus argus), Berguedà
Canon EOS 50D; 60mm macro; f/11
©Sònia Domínguez


 
N O C T I L U C A S - by Templates para novo blogger